La Terra Alta està formada per 12 municipis: Arnes, Batea, Bot, Caseres, Corbera d’Ebre, la Fatarella, Gandesa, Horta de Sant Joan, el Pinell de Brai, la Pobla de Massaluca, Prat de Comte i Vilalba dels Arcs.
És la comarca més interior de les Terres de l’Ebre. Limita amb les comarques de la Ribera d’Ebre i el Baix Ebre, i amb la comarca del Matarranya i el Baix Aragó de la Comunitat Autònoma veïna.
La seva superfície és de 743 Km2 i compta am un total de població d’11.408 habitants.
El motor econòmic de la comarca és la producció i transformació de productes del camp, on destaquen conreus de secà com l’ametller, l’olivera i, sobretot, la vinya. També hi tenen una importància significativa la ramaderia d’oví i l’avicultura.
HISTÒRIA
Tot i que manquen estudis més profunds sobre els primers pobladors de la Terra Alta, es dóna per fet que, com els territoris veïns, és habitada des del Paleolític superior. És a partir de l’Edat del ferro, però, quan les evidències arqueològiques donen rellevància històrica al territori.
En aquest sentit es conserva l’important vestigi iber del Coll del Moro, un jaciment arqueològic situat al terme municipal de Gandesa que mostra un lligam amb les restes documentades a Batea, Caseres i a altres jaciments de la comarca del Matarranya.
Amb l’arribada dels romans, la comarca va esdevenir punt de connexió lògic entre el triangle que formaven les antigues ciutats de Tortosa, Lleida i Saragossa. En aquella època es van anar consolidant les poblacions tal i com ara les coneixem. Amb el transcurs del temps, els conqueridors catalans van entregar la comarca a l’ordre dels templers. – Precisament, la primera comunicació escrita de la comarca es remunta a 1153, quan Ramon Berenguer IV va efectuar aquesta entrega. – Els templers van governar el territori des del castell de Miravet (Ribera d’Ebre) i la comanda d’Horta de Sant Joan fins a la seva dissolució, quan van ser substituïts per l’ordre de l’Hospital. D’aquesta època medieval en queden vestigis visibles a diversos municipis, com Horta de Sant Joan o el nucli històric d’Arnes (declarat d’interès artístic i històric per l’impressionant nucli medieval fortificat).
La vinculació comarcal amb aquesta ordre, però, no va poder evitar l’impacte de les guerres i els conflictes bèl·lics que va viure el territori. Aquesta comarca va superar la Guerra dels Segadors (s.XVII) i la Guerra de Successió (s.XVIII), tot i que es va quedar la comarca al límit del despoblament. Tot i que la comarca es va recuperar poblacionalment, aquesta encara seria protagonista de les Guerres Carlines (s.XIX) i va ser centre de la Batalla de l’Ebre el 1938 durant la Guerra Civil espanyola. Aquesta última molt present encara entre la població.